Història de la natació

L'ésser humà ha hagut d'adaptar-se al medi que l'envolta, i un d'ells és l'aquàtic. Si tenim en compte que la superfície del planeta està formada per tres quartes parts d'aigua podrem comprendre la importància i la necessitat de l'ésser humà d'adaptar-se a aquest  medi. La natació es coneix desde la prehistòria com ho demostren els gravats d'aquella època.

En l'era moderna la natació de competició es va instituir a la Gran Bretanya a finals del segle XVIII. La primera organització d'aquest tipus va ser la National Swimming Society, fundada en Londres el 1837. El 1869 es va crear la Metropolitan Swimming Clubs Association, que després es va convertir en l'Amateur Swimming Association.

 El primer campió nacional va ser Tom Morris, que va guanyar una cursa d'una milla al Tàmesi el 1869. Cap a finals de segle la natació de competició s'estava establint també a Austràlia i Nova Zelanda i diversos països europeus havien creat ja federacions. Als Estats Units els clubs d'aficionats van començar a celebrar competicions en la dècada de 1870. 

Els primers Jocs Olímpics de l'era moderna, celebrats a Atenes, Grècia, el 1896, van incloure també la natació. El 1908 es va organitzar la Fédération Internationale de Natation Amateur per poder celebrar curses d'aficionats. La competició femenina es va incloure per primera vegada en els Jocs Olímpics de 1912. A part de les Olimpíades, les competicions internacionals a Europa han estat patrocinades per clubs d'aficionats a la natació des de finals del segle XIX. Tanmateix, fins a la dècada de 1920 aquestes competicions no van quedar definides sobre una base estable i regular. 

La Gran Bretanya havia creat algunes competicions entre les nacions de l'Imperi Britànic abans de 1910. Els primers jocs oficials de l'Imperi Britànic, en els quals la natació va ser un component important, es van celebrar al Canadà el 1930. La natació juga ara un paper fonamental en diverses altres competicions internacionals, sent la més destacada els Jocs Pa-americans i les competicions asiàtiques i mediterrànies. 

Els Campionats del Món es van celebrar per primera vegada el 1973 i tenen lloc cada quatre anys. Els Campionats d'Europa es van celebrar per primera vegada a Budapest el 1926; hi va haver cinc competicions entre 1927 i 1947; de 1950 a 1974 es van fer a intervals de quatre anys i des de 1981 tenen lloc cada dos. Hi va haver una Copa del Món el 1979, quan els Estats Units van guanyar tant en la competició masculina com en la femenina. La Copa d'Europa es va celebrar per primera vegada el 1969 i des de llavors té lloc cada dos anys.

La natació és un esport en el qual la competició se centra sobretot en el temps. És per això que en les últimes dècades els nedadors s'han concentrat en l'únic propòsit de batre rècords. El que una vegada van ser els sorprenents rècords de velocitat de competidors de la talla de Duke Paoa Kahanamoku, Johnny Weissmuller, Clarence"Buster" Crabbe, Mark Spitz (foto), David Wilkie,Shane Elizabeth Gould i Martin López Zuberoentre d'altres, ja han estat, o seran eclipsats per posteriors marques, com les de Michael Phelps. De la mateixa manera s'estan batent contínuament els rècords de distància i resistència imposats pels nedadors de marató, com és el cas de la nedadora nord-americana Gertrude Caroline Ederle, la primera dona que va creuar nedant el Canal de la Taca. En conseqüència, les diferències que separen homes i dones dins de la natació de competició s'han reduït molt; ha descendit l'edat en la qual els nedadors poden competir amb èxit i encara no s'han assolit els límits físics de l'especialitat.